CUP o JxS... o res?

CUP o JxS... o res?

Edison va dir que "Aquells qui diuen que no es pot fer no haurien d'interrompre als qui ho estem fent". I demano, si us plau, als amants de Tesla, que no caiguin en l'error de la fal·làcia ad hominem. Potser Edison era un cabró, però la frase és brillant i certa. (este artículo también está en castellano)
 

Opinión | 07 de enero de 2016
Pere Borràs

No obstant això, els ?qui ho estan fent? ho fan per assolir un objectiu. Actuar sobre valors no té sentit si els actes no serveixen per assolir-los, i és un error jugar-se-la al ?tot o res? de manera immediata. Els canvis són graduals, no val el "no només ha de ser això, sinó que també ha de ser així i ara". Amb aquest tarannà, de vegades, s'amputa la possibilitat de tenir-ho tot a mig/llarg termini per voler-ho tot al moment, i el resultat és que no s'aconsegueix l'objectiu ni ara ni després, ni tot ni una part. Res.

Fa poc vaig tenir una confrontació per un tema semblant a les generals. Resulta que sóc vegà, animalista, activista pels drets dels animals i tota la gresca. Com a tal, vull l'abolició total del sotmetiment animal, i hi ha un partit que existeix sobre aquests principis, que és el PACMA. Vaig veure que a les xarxes hi havia molts animalistes que no es decidien entre votar PACMA o Podemos i vaig decidir escriure un article que animava els indecisos a votar Podemos per assolir uns objectius que servirien més als animals que votant PACMA tal i com estaven les coses. Em va costar una denúncia a la Junta electoral per part d'una candidata de PACMA que afirmava que jo deia mentides. Al final, després dels resultats, vaig fer números i va resultar que es va complir el que deia tal com vaig explicar i demostrar en un article posterior. Se'm va acusar de fer joc brut des de Podemos. Qui fos no s'imaginava que, de fet, a qui anava a votar era a ERC.

El que vull dir és que els principis han de ser la nostra guia, però els nostres actes han d'anar orientats no a l'arrel dels nostres valors sinó a la consecució dels objectius que se'n deriven. Si per mantenir-nos fidels als valors en abstracte minem la consecució dels objectius que n'emanen és que estem fent malament alguna cosa, i em temo que això és el que ha passat, també, en aquesta ocasió.

No se'm malinterpreti. Tan de bo la CUP tingués 62 escons i JxS 10, però no és així. Tal com és, fent un paral·lelisme amb el pòquer, JxS té un escala de color, però la CUP té una parella i juga com si tingués una flor imperial.

Ara s'han de tornar a repartir les cartes, i les cartes les reparteixen els votants. Imaginem que puc apostar per dos jugadors. El que juga millor em promet que si aposto per ell i guanya em donarà un 20%, mentre que el que té més possibilitats de perdre diu que em donarà el 80%. Naturalment, si no jugo com un babau, prefereixo un 20% de 86 que un 80% de 14. Si tinc alguna possibilitat d'influir en el repartiment de cartes (i això és votar)...

Ara ens veurem abocats a unes noves eleccions. Què passarà? No ho sé, no sóc vident, però tinc una impressió del que potser sigui més probable que passi. I aquesta impressió, resumeixo, és la següent: Amb aquest escenari, la CUP perdrà vots i escons. Possiblement, Junts pel Sí també en perdi (espero que no, espero que els guanyi, com a mínim el meu vot serà per a ells i no per a la CUP, com ho va ser, doncs recordeu que és més assenyat apostar pel 20% de 86) però en qualsevol cas el procés d'independència haurà estat tocat, espero que no de mort, tot i que la força que tenia la CUP per exigir certes polítiques socials ara no serà prou imposable com ho era amb 10 escons, de manera que, per entestar-se en una condició, s'ha anat en orris la possibilitat d'aplicar-ne la resta. Un "tot o res" d'allò més -perdoneu- ximple, perquè podria acabar en no-res per no acceptar una part del tot.

És cert que JxS podria haver canviat el candidat, i tant. Jo també preferiria Oriol Junqueras, què us penseu. Però ja havia cedit en molts altres aspectes i, la veritat, no fotem, tenia 62 escons i la CUP 10. El que no es pot pretendre és imposar la voluntat de 10 sobre 62. Una part, sí, que ja s'havia aconseguit en polítiques socials, però no tot. Les minories han de ser respectades, tingudes en compte, però no és el mateix respectar-les que permetre que s'imposin sobre la majoria, que de fet és una de les coses contra les que, irònicament, lluita la CUP. Ja sé que molts penseu (i jo també) que aquella majoria que va votar per un partit que no tenia (tan) en compte polítiques socials s'equivocava en aquest aspecte. Però... Imposar-se sobre la majoria, sent minoria, pel seu bé, sobre la convicció de tenir raó? No era això el despotisme il·lustrat? Anem bé...

Serà possible plantejar les properes eleccions, una altra vegada, com a plebiscitàries? I si és així: Es notarà el desencís causat per aquest circ (i perdoneu, però ha estat un circ) en forma d'un afebliment de la voluntat independentista? Espero que no, però pateixo perquè es tracta d'una possibilitat gens menyspreable.

Al final, la CUP no dóna suport a CDC per polítiques socials, tampoc a Podemos per polítiques independentistes (òbviament, doncs la consulta d'aquests comicis en clau plebiscitària sí era clara en aquest cas), i entre dicotomies internes amb resultats tan insòlits com empats a 1515 transita un procés que no arriba enlloc mentre el (des)govern d'Espanya se'n fot, com sempre, dels catalans.

Doncs permeteu-me una observació personal: D'aquesta manera no avancem.

Recomendamos



Helena

Tres años sin sus hijos, arrebatados por los servicios sociales. En los últimos tiempos, lo único que pedía era poder verlos un rato.

Del coordinador parental y el pago al enemigo
La figura del coordinador parental no está regulada en el derecho español, por tanto, cabe preguntarse cómo es posible que actúe  no solo como colaborador de los jueces, sino en su nombre. ¿Con qué potestad?
La casa de Ortega Smith es muy fea

Javier Ortega Smith ha publicado en Twitter un vídeo donde se le puede ver en distintos rincones de su casa.

Sola y borracha quiero llegar a casa

"Quiero estar borracho otra vez, otra vez...", así lo cantaban Los Brincos junto con su "sorbito de champagne" "brindando por el nuevo amor cuando la suave luz de aquel rincón hizo latir su corazón..." en esa y otras canciones de borrachos varios mientras limpiamos sus vómitos con serrín.

Manuel Castells y Rafa Hernando: sonrisas y lágrimas

El Ministro de Universidades, Manuel Castells, se presentó en el Senado vistiendo una camiseta que reclamaba la igualdad de derechos. Un atuendo que despertó la mofa de Rafa Hernando.

De fakes, horteras y consentidos

De los periódicos que publican desde una supuesta "certeza" basada en fuentes oficiales, a las fake news, va un abismo.









Este sitio web usa cookies para mejorar la experiencia de los usuarios. Si sigues navegando, aceptas el uso de cookies por parte de tenemoslapalabra.com.