Supervivents d'assassinat Masclista
Avui, torno a plorar llàgrimes amb sang, i molt especialment per les nenes i els nenes assassinats pel masclisme durant la tràgica setmana passada.
Actualidad | 16 de agosto de 2015Anna Llucià Pallach
Tornen aquelles primeres ferides que semblaven úniques i irrepetibles. El plor caragola l'estomac, sorprenen ganivetades de dolor, i es fan físiques lesions que ignorava.
En cada una d'elles, et veig. Veig el dolor de no poder-te veure mai més. La mort és lo inevitable, però aquest dolor ve de lo incomprensible, de lo inacceptable.
Et veig a tu. Les veig a elles, les dones assassinades només per voler ser lliures, i segueixo sense acceptar el "passar pàgina" que ho faria tot més impossible encara.
També, veig a les dones del costat d'aquestes, hereves del abandó del circuit de protecció. S'hi van afegint, desfetes. Jo els hi diria, tranquil·les, tot passa, aquelles paraules tant buides, però l'horror, si aconsegueixes fer-lo fora, quan ha marxat, ja t'ha modificat per sempre. En la modificació està la força. Som les restes de la massacra. De la burla dantesca estesa per a tot el que ens envolta. Però també som la força, les veus. Tot i que... cada vegada que assassinen a una dona, passin i vegin! com els mitjans de comunicació normalitzen i minimitzen els factors que desencadenen aquets assassinats.
Dimecres 5 de Agost, i a tv3, trona l'espectacle, tractant un fet alarmant i de salut pública, reduint-lo a la informació que ha donat el testimoni d'una veïna, donant credibilitat al morbo, sense rigor periodístic ni amb profunditat.
La Sra. Veïna, haurà actuat amb llibertat d'expressió per tal d'esbombar el que ella escoltava, però el que és totalment inadmissible, i qüestionable és que tv3 deixi aquet únic testimoni com analista d'una situació tant complexa, I que requereix com a mínim, respecte, i veracitat dels fets. Sobretot quan les declaracions són: "ella tambien gritaba mucho".
Perquè en aquestes declaracions hi ha un missatge claríssim de repartiment de culpes, i per tant, tendenciós. TV3 no pot oblidar, què entre totes i tots, em de lluitar contra l'assassinat masclista que és la expressió màxima de la violència contra les dones, però que al darrere hi ha un problema social que te arrels molt profundes i complexes, i que per tal de combatre, està molt lluny el que pugui opinar, només, una veïna, sobre el que passava en tota una vida, i pel què ella podia sentir només des de fora. Però... això no és tot...
Els cossos de protecció del estat, filtren denúncies i informació a la premsa més groga, que barrejat amb la sang de les innocents fan un líquid impossible de digerir... (El Periódico - Maika Navarro, 6 d'agost).
I el "més difícil encara"!! Cap organisme del estat hi posa remei, i exigeix que mitjans de comunicació, mossos, i tota la població tractin aquets fets amb la urgència i el rigor que demana, doncs s'ha de declarar al violència contra les dones com un fet de primera urgència. Malauradament, no és el cas, te'n adones així què passes pels jutjats de violència, que està en un dels ordres més inferiors i inexistent en quant a prioritat del estat. Però, com que encara hi ha un llarg i dolorós etc...
